En ser allà, la imatge era impressionant. Milers i milers de xinesos estaven disposats a partir, com nosaltres, fora de la ciutat. Les cues recordaven les imatges que havia vist de Xina durant les sortides prèvies a la Festa de Primavera (l'any nou xinès).
La següent en arribar fou una al·lota francesa. El món és petit. Hi ha una teoria que diu que si agafes dues persones qualsevol de tot el món, entre elles només les separaran sis persones (sis contactes). I en aquest cas, hauria estat un, perquè aquesta al·lota havia anat durant dos cursos seguits a classe amb na Marta, a Toulosse!!!Després vengueren els dos escocesos, un filipí, un xinès, un holandès, un basc. Tots amb les nostres motxilles, preparats per disfrutar tres dies d'escalada a Bai He, el riu Blanc, al nord de Beijing.
El darrer autobús partia a les 8 i, així com estava el panorama, era impossible que l'agafessim. Finalment, després de fer unes quantes cridades, aparaularem un taxi pel vespre. Del mateix poblet on dormiriem, vendria una furgoneta a recollir-mos. Més d'una hora i mitja de trajecte d'anada, més d'una hora i mitja de tornada. 20€ entre 8. Això és Xina.
En ser a la posada, agafàrem habitació i mos posàrem a dormir. Al dia següent ens aixecarem i berenarem el que seria el plat de cada matí. Truita, tofu, arròs, una espècie de crêpes amb sucre. Tot seguit, taxi i cap a les vies. També tornàvem amb taxi i després sopàvem en el mateix hostal. Això de taxi sona molt senyoret, però era realment per estalviar-nos una hora i mitja de trajecte per carretera que no ens aportava res. Cost. 1,5€ entre 8.
El paisatge molt àrid. Al fons, la Gran Muralla. Encara que l'adjectiu "Gran" potser sobra. Un torreó i unes quantes pedres que podrien passar perfectament per uns marges. Es tractava d'un bocí de la Gran Muralla no restaurat.
Les vies eren bastant guapes. Roca calcàrea, però d'un estil molt diferent a la de Mallorca. Les vies que vaig fer es movien entre el 5B i el 6A. La majoria, de primer. Alguna, de segon. Una especialment la vaig disfrutar, en la que hi havia un bocí que s'havia de fer en bavaresa. Una altra la vaig patir, era molt fina i havies de col·locar molt bé els peus.
Malhauradament, diumenge va ploure i haguérem de partir després de berenar i així evitar-nos tot el tràfic de tornada. No volia tornar, però l'escocès em va dir que no em preocupés. Que per maig tendríem una setmana de festa i ja tornariem a anar d'escalada. Així que ja més animat, agafàrem autobús de tornada i arribàrem al migdia a Beijing, contaminat, brut, estressant. Però ple d'històries noves que descobrir, que contar.
A més, veniem carregats de noves forces i vaig estar fins i tot a punt de posar-me a estudiar xinès. A fer una mica de projecte. Em va salvar una cridada per anar a sopar, a les 5.30, a un restaurant brasileny. Buffet de carn. Per recuperar les forces.
No hay comentarios:
Publicar un comentario